Receptes de pluja i sucre: la confiança

Dilluns passat, a la sessió de valors, treballàrem un sentiment ben important: la confiança.
Ho férem a partir d'un text extret del llibre Receptes de pluja i sucre.

Per si a algú li interessa, aquí teniu la referència bibliogràfica i el text que vam llegir.

MANZANO, E. i GUTIÉRREZ SERNA, M. (2012). Receptes de pluja i sucre. Barcelona: Thule.

LA CONFIANÇA

UNA ESCLETXA

Tenir confiança és encendre una llanterna quan no hi ha llum. O encara millor: és no témer la foscor. La confiança és l'obscuritat amb les seves estrelles. O una encletxa de la porta per on s'escola prou llum per sentir-se millor. Has de saber que és molt susceptible, i aquest petit defecte la fa sovint canviar de mida. Si hi creus molt, la confiança es fa gran i t'ajuda a pujar set muntanyes. Però si hi creus poc, es fa tan petit que se t'oblida caminar. Sens dubte, és la millor "enxampa-desitjos"; no la menyspreïs. Pensa que no fa servir piles i l'únic que necessita és la teva energia.

Recepta per tenir confiança

1. Es recomana pensar que un és més llest que ximple.
2. Respirar sovint; si un s'ofega, perd la confiança.
3. Traçar una línia sota els peus i sentir amb alegria: "He arribat fins aquí!".
4. Saluda't a tu mateix de tant en tant, com si t'acabessis de trobar: "Hola, què tal?". I per descomptat, alegra't de veure't.